Un repte: Arequipa-Puno a 21 de juliol

Sabem que hi ha prevista una parada de transportistes. Els treballadors es queixen per la nova llei de regulació de trànsit peruana; l'augment de l'import de les multes per anar massa begut, conduïr durant massa hores o passar el límit de velocitat permesa.

són les 8 del matí, estem a Arequipa i hem d'arribar a Puno. Ja tenim reservats els bitllets d'autobús, el trajecte en condicions normals dura 5 hores. Cruz del Sur ens assegura que sortirà l'autobús puntualment però ja abans de pujar-hi ens avisa que ens podem quedar atrapats a 1km de Juliaca, a 25km de Puno, però que en el millor dels casos la policia ens ajudarà a arribar a Puno.

Comença el viatge. Efectivament a més d'1km de Juliaca trobem els primers camions aturats, la parada ha tingut èxit a aquesta localitat de 2.000hab. Un bon nombre de contraris a la llei ha sortit al carrer per tallar carreteres i fer sentir la seva veu.

Després d'una hora parats entre camions i d'altres autobusos decidim baixar juntament amb un grup d'unes deu persones i dirigir-nos cap al centre de la ciutat. La resta de passatjers, la majoria d'ells no entenen què està passant, decideixen no moure's del bus (Encara no sabem què és d'ells!).

Al cap de cinc minuts som tres nois de diferents llocs d'Espanya l'Anna i jo caminant des de les afores de la ciutat i cap a l'oficina d'autobusos on esperem ens donin informació de com arribar a Puno.

Durant el llarg camí veiem allò que no podíem imaginar; centenars de pedres al mig de la carretera tallant la circulació a l'estil "barricades" o "piquetes".

Just quan passem nosaltres la cosa està calmada, un home s'apropa i em demana d'on venim, d'Arequipa contesto, i enèrgicament em pregunta com està la cosa allà, es decepciona quan li dic que hem pogut arribar tranquilament fins fa mig km.

Sabem que una estona abans els manifestants havien tirat pedres contra combis i taxis que intentaven travessar la "frontera", tenim sort, a més, anem a peu, res en contra de l'esforç físic!

Després de massa estona caminant amb la motxilla plena decidim pujar a un tricicle motoritzat que ens porta fins a l'oficina de busos on esperem ens donin alternatives.

Passen les hores i no tenim notícies de l'estat de les carreteres. Se'ns presenten tres alternatives: agafar una combi compartida (bus no oficial) que passa per un camí secundari, pot ser perillós. Fer nit a Juliaca i esperar a primera hora del matí quan la cosa estigui calmada, però sabem que l'aturada dura 48h. La tercera opció és fer cas als rumors que diuen que a les 6 del vespre s'obriran les carreteres durant unes hores. Amb el grup que hem estat des del principi i una parella d'argentins molt trempats decidim arriscar-nos i llogar un taxi que s'atreveixi a portar-nos a Puno. El trobem, és de 5 places i som 7 passatjers. Cap problema!

No trobem manifestants per la carretera, aquesta ja està oberta. Però és molt fosc, fa fred i la conducció és lenta i perillosa, doncs hi ha rocs durant els llargs 25km de la mida de pilotes de futbol. Finalment arribem a Puno sanes, estalvies i amb una història més per explicar-vos!

pd: No hi ha fotos perquè no tenim com passar-les al vell ordinador que hi ha a l'hostal :)

Estarem uns quants dies per aigües del Llac Titicaca per això no tindreu notícies nostres fins el dilluns 27 quan arribarem a Cusco! Per cert, aquest cap de setmana el passarem amb una olotina afincada a Bolívia, amb la Txell!