Somriures

Ja fa 8 dies que estem al Perú, amb aquest poc temps ja hem tingut la oportunitat de fer-nos una minsa idea de com és la vida a aquest país. Ahir, parlant amb un amic guia nascut a Lima però que ara està estudiant a Arequipa vam arribar a la "típica" conclusió que malgrat nosaltres vivim en una societat consumista de benestar, sovint ens costa ser felicos. En canvi a pobles com Cabanaconde, a el Cañón del Colca, la vida és molt més fàcil, vull dir; tot es fa molt més fàcil perquè davant de qualsevol cosa primer cal assumir la felicitat, amb aquest repte assumit res esdevé un gran problema.

Passejar entre somriures: rostres vells, galtes vermelles d'infants, dones valentes i homes sincers. Quantes coses pot arribar a comunicar un somriure, fins i tot soledat.

Malgrat són pocs, amb aquests 8 dies hem pogut fer un tast de coses molt diferents. Lima com a ciutat que creix sota un patró occidental i capitalista. Arequipa com a ciutat que intenta conservar la seva tradició i riquesa cultural enfront el turisme, la indústria i el creixament desmesurat; des del nucli antic fins a la Campiña (els voltans de la gran ciutat) on la gent encara viu del camp però cada dia sota més presió i amb més pobresa. Cabanaconde com a poblet on la seva gent encara no és conscient de la riquesa natural que té i com de fermament l'ha de respectar i defensar (per arribar a aquest poble hi ha una carretera no massa bona, els cabanacondesos voldrien millorar la manera d'arribar-hi a través d'una nova infrastructura, aquest projecte ha estat desaprovat per l'impacte ambiental que tindria a la regió del Colca. L'objectiu dels habitants del poble és que la carretera els serveixi per fer arribar més turistes, sense l'educació necessària i el control equitatiu, en pocs anys aquesta zona esdevindria un reducte turístic. En canvi avui en dia encara és un bon lloc on conèixer les arrels de la cultura Inca i on sentir a parlar Quechua).

També hem tingut la oportunitat de conèixer tres petits pobles d'El Cañón del Colca on el turista en prou feina té temps de parar a visitar-los en el seu llarg treking.

Serà que nosaltres no som turistes perquè parlar amb la gent d'aquests poblets, dedicar una bona estona a que t'expliquin com viuen, amb quines eines treballen el camp, quines robes utilitzen i en com les teixeixen, en com s'alimenten, en què creuen i què els preocupa, és una de les coses més interessants que ens ha passat en aquests pocs dies.

Cal doncs allunyar-nos un cop més de la gran ciutat per descobrir el vertader Perú, que malgrat tot, segur que cada limeño i cada arequipeño duen a dins.