dimarts, 1 de setembre del 2009
diumenge, 23 d’agost del 2009
VIVA LA VIDA
Aquesta fotografia ens la vàrem tirar just fa 40 dies, arribades a Lima ens esperava un fantàstic viatge. Avui tornem a estar a la mateixa ciutat havent viatjat per tot el sud d'un magnífic país que de ben segur tornarem a trepitjar en algun moment de les nostres vides. Persones, llocs, instants, moments de tot tipus que ens han ensenyat molt, marxem amb la maleta plena de bons records i d'un reguitzell de bones amistats que han fet d'aquest viatge una magnífica experiència.Moltes gràcies per aquesta estada a un país del que hem conegut sierra, selva y desierto com diuen aquí!
No ha estado chevere, ha estado bravíssimo!
dissabte, 22 d’agost del 2009
COSTA SUD DE LIMA
Abans d'enlairar-nos amb l'avioneta per veure les línies de Nazca (a l'Alba la passejada no li va anar massa bé... digue'm que no va tirar ni una foto!)
Fent sandboard al desert de Ica
D'excursió amb barqueta per les Islas Ballestas, vam poder veure pingus i lleons marins entre d'altra molta fauna...
A la Reserva Nacional de Paracas on hi ha unes platjes estupendes, però quin fred que hi feia!
Com podeu veure som una mica escuetes pel que fa les explicacions, se'ns acaba el viatge i ara estem a Lima, queden dos dies de comiats i per acabar de fer tot allò que hem deixat per l'últim moment!
Dimarts tornem! ;)
diumenge, 16 d’agost del 2009
DUES CUQUES DE LLUM A LA SELVA (TAMBOPATA)
Durant 5 dies, hem gaudit de la Selva de la zona del riu Tambopata (A la regió de Madre de Díos a unes hores de Puerto Maldonado).
Molts moments especials... donat que era la primera vegada que trepitjavem una terra com aquesta. Un lloc, on hi abunda la vegetació, els sons, els colors, els animals,... la vida! On la simplicitat de les coses és la base de la bellesa.
En arribar a Puerto Maldonado, vam anar en barca durant 3 hores pel riu, fins arribar al Lodge on hi vam passar tres nits.
Des d'aquí, va començar la nostra aventura. El primer contacte amb la selva va ser una excursió nocturna. En Victor (el guia) i nosaltres durant més d'una hora caminant per la selva. Allò va ser màgia! Vam descobrir molts animals nocturns aranyes, erugues, granotes, formigues, taràntul·les, papallones, grills, cuques i cucus de llum...
La sensació de voler trobar més i més animalons, és increïble! Ens trobabem en una altra realitat completament nova per nosaltres.
El temps a la Selva sembla que es pari... encara que tot és ple de vida, i de moviment.
El següent dia, vam anar d'acampada en una zona encara més aïllada. En aquesta zona vam fer dues excursions, una de diurna i una de nocturna.
El moment més especial, va ser a la vora del riu, sota el cel més estrellat que mai haviem vist. Des d'allà, vam veure tota la Via Làctia i vam recordar els mites Inkes que ens han explicat. Ara ja sabem quina és la Cruz del Sur, i la constel·lació d'Escorpí i Júpiter. I sempre, amb la música de fons que ens ofereix la Selva.
El següent dia, vam travessar el riu per anar a la Ccollpa dels guacamayos. Vam tenir la sort de poder disfrutar d'un gran espectacle. Centenars de lloros, periquitos i desenes de guacamayos alimentant-se de la terra d'aquesta paret.
Seguint les petjades d'una tortuga vam arribar a un petit tresor... un niu d'ous de tortuga.
Malgrat les tèrbules aigües, ens vam acabar banyant en el riu Tambopata... I diuen que qui s'hi banya un cop està condemnat a tornar-hi.
Vam tornar al Lodge, i a la nit vam anar a buscar caimans. En vam veure bastants, però tots de lluny. També vam trobar ratpanats i una família de capivaras (el rossegador més gran del món).
Una altra activitat interessant que hem fet va ser navegar pel Llac Sandoval. Allà vam veure los lobos gigantes com caçaven les seves preses, tortugues, micos, un caiman negro, algunes aus...
Us recomanem aquesta experiència a qualsevol persona. Estar a la Selva Amazònica és increïble i encara que ho hem provat... és indescriptible. Allà s'hi tenen sensacions úniques!
Molts moments especials... donat que era la primera vegada que trepitjavem una terra com aquesta. Un lloc, on hi abunda la vegetació, els sons, els colors, els animals,... la vida! On la simplicitat de les coses és la base de la bellesa.
En arribar a Puerto Maldonado, vam anar en barca durant 3 hores pel riu, fins arribar al Lodge on hi vam passar tres nits.
Des d'aquí, va començar la nostra aventura. El primer contacte amb la selva va ser una excursió nocturna. En Victor (el guia) i nosaltres durant més d'una hora caminant per la selva. Allò va ser màgia! Vam descobrir molts animals nocturns aranyes, erugues, granotes, formigues, taràntul·les, papallones, grills, cuques i cucus de llum...La sensació de voler trobar més i més animalons, és increïble! Ens trobabem en una altra realitat completament nova per nosaltres.
El temps a la Selva sembla que es pari... encara que tot és ple de vida, i de moviment.
El següent dia, vam anar d'acampada en una zona encara més aïllada. En aquesta zona vam fer dues excursions, una de diurna i una de nocturna.
El moment més especial, va ser a la vora del riu, sota el cel més estrellat que mai haviem vist. Des d'allà, vam veure tota la Via Làctia i vam recordar els mites Inkes que ens han explicat. Ara ja sabem quina és la Cruz del Sur, i la constel·lació d'Escorpí i Júpiter. I sempre, amb la música de fons que ens ofereix la Selva.
El següent dia, vam travessar el riu per anar a la Ccollpa dels guacamayos. Vam tenir la sort de poder disfrutar d'un gran espectacle. Centenars de lloros, periquitos i desenes de guacamayos alimentant-se de la terra d'aquesta paret.
Seguint les petjades d'una tortuga vam arribar a un petit tresor... un niu d'ous de tortuga.
Malgrat les tèrbules aigües, ens vam acabar banyant en el riu Tambopata... I diuen que qui s'hi banya un cop està condemnat a tornar-hi.
Vam tornar al Lodge, i a la nit vam anar a buscar caimans. En vam veure bastants, però tots de lluny. També vam trobar ratpanats i una família de capivaras (el rossegador més gran del món).
Una altra activitat interessant que hem fet va ser navegar pel Llac Sandoval. Allà vam veure los lobos gigantes com caçaven les seves preses, tortugues, micos, un caiman negro, algunes aus...
Us recomanem aquesta experiència a qualsevol persona. Estar a la Selva Amazònica és increïble i encara que ho hem provat... és indescriptible. Allà s'hi tenen sensacions úniques!
dilluns, 10 d’agost del 2009
divendres, 7 d’agost del 2009
DAVANT ELS ULLS...MACHUPICHU
Al tren camí a Aguas Calientes, com podeu veure... no hi havia lloc per nosaltres!
Muntanya del Machu Pichu, perquè no tot el conjunt es diu així sinò que el provè d'aquesta munyanya del fons. El conjunt arquitectonic s'hauria de dir La Ciudadela. 
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
