De 25 en 25

Ens vàrem conèixer a IcatFm, ara els dos estem molt lluny de casa.

Avui hem sabut que en Marc Serena ens espia i ens fa molta il·lusió a més el seu projecte és fantàstic, per això us convidem a visitar el seu premiat web!

http://www.lavoltadels25.cat/

Fins aviat Marc!

NAVEGANT PEL TITIKAKA

Desprès de l'última aventura, vam arribar a Puno, una ciutat petita, que no destaca pels seus encants, però és el punt de partida per navegar pel llac Titikaka.

La primera excursió pel llac va ser a LOS UROS. El lloc més curiós on hem estat fins ara. Són unes illes artificials fetes de la totora (una planta que neix al llac). De les seves arrels fan la superfície de l'illa. I les cases, barques i el seu manteniment el fan amb la totora. La cuina, és una pedra plana on hi fan els seus àpats.
En una illa hi ha l'escola, en una altra el cementiri, i a cada illa hi viu un número determinat de famílies i hi ha un president. Malgrat que són habitants de Puno.

La primera impressió del Llac Titikaka no va ser massa bona, dons la part de Perú està molt contaminada i bruta. En busca d'una altra visió i motivades per la Txell vam arribar a Bolívia (Copacabana).


Des d'allà, vam anar a la Isla del Sol, una petita illa del llac Titikaka fantàstica. Vam arribar al Sud i de seguida vam fer camí cap al Nord com ens havien recomanat. I és que al Sud és una zona molt turística i on arriben tots els vaixells. Més de 3 hores de camí, i acompanyades d'una posta de sol impressionant. De nit vam arribar al petit poble del Nord, i vam dormir a l'Hostal Cultural.
Al matí, ben d'hora, vam quedar impressionades pel lloc on estavem. A la platja, vam veure com es despertava Ch'Allapampa. Els pescadors, un home tallant fusta, el bestiari i els amos, ... una vida ben diferent del que trobem a casa.

Un viatge exprès a Bolívia, i un retrobament amb la Txell; que aprofitem per dir que està molt bé! Està treballant en un projecte de Turismo Comunitario amb la gent de les illes del llac. Un molt bona feina!


Tornem a Puno (Perú), i efectivament la part boliviana del llac és molt més bonica.


El 25 de juliol estaven de celebració en una altra illa del llac, i ben engrescades ens hi vam anar. La veritat és que va ser una molt bona elecció. L'illa Taquile començava les seves festes!
Vam poder veure una festa fantàstica, amb tota la gent vestida amb la roba típica d'allà. A més, vam visitar el mercat d'artesania, aquesta illa és coneguda com l'illa del textil.


I el fet més important, és que ens va acollir una família de Taliqueños. Vam disfrutar de l'allotjament amb una parella d'italians que vam conèixer. Vam dormir amb la família d'en Luis, la seva dona i els seus dos fills. Vam compartir el sopar, i ens van explicar experiències de la seva vida.



Propera estació... Cusco (segons els inkes...el melic del món).

Per cert, sobre el temps... ara fa molta fred!!! anem amb tres capes de roba, aixi que disfruteu de la calor que fa allà!

Qui volia fotos... en feu prou?
Petons!

Un repte: Arequipa-Puno a 21 de juliol

Sabem que hi ha prevista una parada de transportistes. Els treballadors es queixen per la nova llei de regulació de trànsit peruana; l'augment de l'import de les multes per anar massa begut, conduïr durant massa hores o passar el límit de velocitat permesa.

són les 8 del matí, estem a Arequipa i hem d'arribar a Puno. Ja tenim reservats els bitllets d'autobús, el trajecte en condicions normals dura 5 hores. Cruz del Sur ens assegura que sortirà l'autobús puntualment però ja abans de pujar-hi ens avisa que ens podem quedar atrapats a 1km de Juliaca, a 25km de Puno, però que en el millor dels casos la policia ens ajudarà a arribar a Puno.

Comença el viatge. Efectivament a més d'1km de Juliaca trobem els primers camions aturats, la parada ha tingut èxit a aquesta localitat de 2.000hab. Un bon nombre de contraris a la llei ha sortit al carrer per tallar carreteres i fer sentir la seva veu.

Després d'una hora parats entre camions i d'altres autobusos decidim baixar juntament amb un grup d'unes deu persones i dirigir-nos cap al centre de la ciutat. La resta de passatjers, la majoria d'ells no entenen què està passant, decideixen no moure's del bus (Encara no sabem què és d'ells!).

Al cap de cinc minuts som tres nois de diferents llocs d'Espanya l'Anna i jo caminant des de les afores de la ciutat i cap a l'oficina d'autobusos on esperem ens donin informació de com arribar a Puno.

Durant el llarg camí veiem allò que no podíem imaginar; centenars de pedres al mig de la carretera tallant la circulació a l'estil "barricades" o "piquetes".

Just quan passem nosaltres la cosa està calmada, un home s'apropa i em demana d'on venim, d'Arequipa contesto, i enèrgicament em pregunta com està la cosa allà, es decepciona quan li dic que hem pogut arribar tranquilament fins fa mig km.

Sabem que una estona abans els manifestants havien tirat pedres contra combis i taxis que intentaven travessar la "frontera", tenim sort, a més, anem a peu, res en contra de l'esforç físic!

Després de massa estona caminant amb la motxilla plena decidim pujar a un tricicle motoritzat que ens porta fins a l'oficina de busos on esperem ens donin alternatives.

Passen les hores i no tenim notícies de l'estat de les carreteres. Se'ns presenten tres alternatives: agafar una combi compartida (bus no oficial) que passa per un camí secundari, pot ser perillós. Fer nit a Juliaca i esperar a primera hora del matí quan la cosa estigui calmada, però sabem que l'aturada dura 48h. La tercera opció és fer cas als rumors que diuen que a les 6 del vespre s'obriran les carreteres durant unes hores. Amb el grup que hem estat des del principi i una parella d'argentins molt trempats decidim arriscar-nos i llogar un taxi que s'atreveixi a portar-nos a Puno. El trobem, és de 5 places i som 7 passatjers. Cap problema!

No trobem manifestants per la carretera, aquesta ja està oberta. Però és molt fosc, fa fred i la conducció és lenta i perillosa, doncs hi ha rocs durant els llargs 25km de la mida de pilotes de futbol. Finalment arribem a Puno sanes, estalvies i amb una història més per explicar-vos!

pd: No hi ha fotos perquè no tenim com passar-les al vell ordinador que hi ha a l'hostal :)

Estarem uns quants dies per aigües del Llac Titicaca per això no tindreu notícies nostres fins el dilluns 27 quan arribarem a Cusco! Per cert, aquest cap de setmana el passarem amb una olotina afincada a Bolívia, amb la Txell!

DEL CEL... AL PARADIS (CAÑON DEL COLCA)

Durant tres dies, hem viscut l'aventura més intensa i enriquidora de la nostra primera setmana al Perú, el Trek del Cañon del Colca.

4800 metres sobre el nivell del mar, el punt més alt on hem estat; el més profund del cañon "el paraiso".

Primera parada, la CRUZ DEL CONDOR. Des d'aquest mirador vam poder veure el vol en llibertat dels condors que hi viuen. Un regal de la naturalesa!
El condor és valorat com el rei del cañon.


Arribem a CABANACONDE. Des d'aquí iniciem el nostre Trek. El primer dia, la baixada fins a SAN JUAN DE CHUCCHO. La veritat és que va ser bastant dur... i per alguns incidents... vam arribar-hi quan ja era del tot fosc. (5-6 hores)



El segon dia, passem d'un costat del cañon a l'altre. Una excursió de relax i per poder gaudir d'unes vistes increïbles. Es durant aquest trajecte que coneixem Leonarda una dona gran amb 10 fills. Ara viu sola en mig de les muntanyes on té una vida bastant díficil; igual que els seus fills. Alain (el guia) li resa una oració perquè les coses millorin i la vida li doni una brisa de felicitat. Tot plegat va ser un moment màgic que ens emportarem en el nostre record.
A mig trajecte, una parada per tastar la Chicha (beguda feta de la fermentació del blat) i també veure el petit museu que la Victoria ha construït a casa seva.
Un fantàstic tresor que ens va apropar més a la vida del que viuen al Colca.







I per fi... el paradís... arribem al OASIS. Una zona verda amb palmeres on hi han construït unes piscines i unes petites habitacions amb canya de bambú. Un lloc preciós! (4-5 hores)


I finalment la tornada a CABANACONDE. Per diverses raons vam viure una nova experiència... la pujada fins al poble en una mula. Esperem al grup, (4 persones de León i el guia) i ens acomiadem, encara que intentarem seguir en contacte.

La tornada a Arequipa amb en Roberto, el conductor del cotxe, també va ser fantàtica: pel paisatge del Colca, i per tot el que ens va explicar durant el camí. Ja d'arribada, ens vam adonar del contrast entre la zona verge d'on venien, i tota la industria que anava apareixent en arribar a la ciutat.

ESTEM MOLT BÉ!!!

Somriures

Ja fa 8 dies que estem al Perú, amb aquest poc temps ja hem tingut la oportunitat de fer-nos una minsa idea de com és la vida a aquest país. Ahir, parlant amb un amic guia nascut a Lima però que ara està estudiant a Arequipa vam arribar a la "típica" conclusió que malgrat nosaltres vivim en una societat consumista de benestar, sovint ens costa ser felicos. En canvi a pobles com Cabanaconde, a el Cañón del Colca, la vida és molt més fàcil, vull dir; tot es fa molt més fàcil perquè davant de qualsevol cosa primer cal assumir la felicitat, amb aquest repte assumit res esdevé un gran problema.

Passejar entre somriures: rostres vells, galtes vermelles d'infants, dones valentes i homes sincers. Quantes coses pot arribar a comunicar un somriure, fins i tot soledat.

Malgrat són pocs, amb aquests 8 dies hem pogut fer un tast de coses molt diferents. Lima com a ciutat que creix sota un patró occidental i capitalista. Arequipa com a ciutat que intenta conservar la seva tradició i riquesa cultural enfront el turisme, la indústria i el creixament desmesurat; des del nucli antic fins a la Campiña (els voltans de la gran ciutat) on la gent encara viu del camp però cada dia sota més presió i amb més pobresa. Cabanaconde com a poblet on la seva gent encara no és conscient de la riquesa natural que té i com de fermament l'ha de respectar i defensar (per arribar a aquest poble hi ha una carretera no massa bona, els cabanacondesos voldrien millorar la manera d'arribar-hi a través d'una nova infrastructura, aquest projecte ha estat desaprovat per l'impacte ambiental que tindria a la regió del Colca. L'objectiu dels habitants del poble és que la carretera els serveixi per fer arribar més turistes, sense l'educació necessària i el control equitatiu, en pocs anys aquesta zona esdevindria un reducte turístic. En canvi avui en dia encara és un bon lloc on conèixer les arrels de la cultura Inca i on sentir a parlar Quechua).

També hem tingut la oportunitat de conèixer tres petits pobles d'El Cañón del Colca on el turista en prou feina té temps de parar a visitar-los en el seu llarg treking.

Serà que nosaltres no som turistes perquè parlar amb la gent d'aquests poblets, dedicar una bona estona a que t'expliquin com viuen, amb quines eines treballen el camp, quines robes utilitzen i en com les teixeixen, en com s'alimenten, en què creuen i què els preocupa, és una de les coses més interessants que ens ha passat en aquests pocs dies.

Cal doncs allunyar-nos un cop més de la gran ciutat per descobrir el vertader Perú, que malgrat tot, segur que cada limeño i cada arequipeño duen a dins.

COLORS D'AREQUIPA

EL PRIMER PISCO

Esmorzar a la platja, a Miraflores. Així hem començat el dia!

Després, una hora d'avió per arribar a Arequipa. I per fi, hem tornat a veure el blau del cel. A Lima, acostuma a estar molt emboirat i ennuvolat, en canvi Arequipa ens ha rebut amb una fantàstica posta de sol.

Una ciutat completament diferent, les cases i la gent"els ariquipeños" són molt més autèntics, per entendre'ns. Un ambient molt més rural i menys occidentalitzat com és el barri de Miraflores de Lima. Això si, sempre acompanyades del so dels claxons del taxis i el caos dels cotxes.

De seguida s'ha fet tard, ja instal·lades a l'hostal Home Sweet Home

(com diu la guia "algo rancias") i malgrat la mala impresió del primer moment, un servei molt agradable... demà us explicarem sobre l'esmorzar que està incluit al preu de 50soles per habitació.

Una volta nocturna per la segona ciutat més gran de Perú ens ha servit per fer-nos una idea del què ens espera... i com no podia ser d'altra manera hem aprofitat l'ambient dels pubs per fer un primer "trago" de PISCO*!

A mi, Alba no m'agrada massa l'alcohol, i l'Anna aposta més pels cubates de casa així que el primer "trago" no ha estat allò que en diguem... un gran descobriment. Però no hem pas quedat malament i del got n'hem deixat un culet i prou, ens acompanyava l'ambient i la música: entre clàssics del rock i el pop internacional i música llatina.

Demà un nou dia a Arequipa... qui sap si més Pisco? Això sí, serà acompanyat de música tradicional i en directe ;)

Salut!

*(El Pisco es el aguardiente de uva peruano obtenido de la destilación de los caldos frescos de la fermentación exclusiva del mosto de uva) Aquesta és la recepta oficial, nosaltres hem pres una combinació amb Sprite i limón (que és el que nosaltres en diem lima), per rebaixar la dosis!

MALGRAT TOT... BUENA ONDA!!

Ha estat un dia per conèixer Lima. Hem viatjat per la ciutat amb un bus turístic (Districte San Isidro, Miraflores, Centro).

Hem visitat l'Esglèsia de San Francisco, on hi havia un museu i unes catacumbes (fosses comunes plenes de restes humanes). Actualment, en el convent hi viuen una vintena de franciscanos que proporcionen aliment algunes persones indigents.

Després hem anat a la costa del barrio de Miraflores, on hem conegut a Julito, un home que ven il·legalment obridors). Ens hem explicat coses dels nostres països i de la nostra vida, i hem gaudit una estona escoltant les seves històries. Avui ens hem trobat amb la primera cara amable i simpàtica d'aquest viatge.

Per últim, només dir que tenim les motxilles!

A LIMA SOPAR JAPONES

Actualment, Lima, està vivint un moviment gastronòmic important. Són molts els que s'interessen per aquesta capital fent ruta pel seus restaurants. Això sí, el menjar no és típic del Perú. Sinò que els seus plats són fusions de menjar d'arreu del món amb un toc propi del país.

Després d'instal·lar-nos, vam conèixer dos amics d'en Christian; i tots junts vam anar a sopar a "Oceanika", un restaurant on fan buffets de Sushi; i "platos de fondo" que és un plat únic. D'entrant canchitas (blat de moro saltejat i salat); de segon salteado de lomo, plat típic de Lima, amb una mica d'arrós donat que el restaurant era japonés.

Un cop vam acabar, el JetLag ens va començar a fer efecte; quina son... hi eren les 8 del vespre...
Aíxi que vam marxar a descansar. CHEBERE!!!!!

NO HEM ARRIBAT SENCERES

Però si sanes i estàlvies.
Avui ha començat la nostra aventura al Perú. Ens hem llevat a les 3 de la matinada, en Joan ens ha portat fins a l'aeroport del Prat i d'allà cap a Amsterdam. 1.Teníem una hora per fer el transbord, hem complert i, fins i tot, hem tingut temps d'anar dos cops al bany... Però sembla que les nostres companyes de viatge inseparables no ho han fet.
13 hores d'avió d'Amsterdam a Lima, no saber on posar el cul, menjar cada hora, “toallitas” calentes, menjar picant i fred, pel·lícules doblades amb accent sudamericà, vol sense turbulències, molt plàcid i canvi d'horari.
Just abans d'aterrar han desinfectat l'avió, per ordre del govern peruà. D'aquesta manera, volen evitar que hi hagi més casos d'afectats amb la Grip Nova. Imagineu-vos totes les hostesses de vol, tirant per tot l'avió com un insecticida, de poc que no ens afoguem tots allà dins.

Hem arribat a Lima a les 4 de la tarda, 11 de la nit a Catalunya. Nosaltres puntuals... les nostres motxilles no.
Sembla que s'han agafat un dia de festa a Amsterdam. Però demà al vespre, això ens han dit, ens les enviaran a casa d'en Christian. Avui, després de mesos de comunicació via Internet, ens hem trobat. Ens esperava a l'aeroport amb un cartell on hi deia “ALBA DANÉS”, i allà estàvem nosaltres sense motxilles. Ens quedarem un dia més a Lima, i l'aprofitarem per conèixer una mica la capital. I quan hàgim recuperat la motxilla, emprendrem el nostre viatge.
Ara ens trobem al districte de Miraflores a casa d'en Christian i la seva esposa (dissabte es casen per segona vegada). Estem molt bé però hem hagut de fer uns canvis de plans.

Demà us explicarem com estan les coses, no cal que patiu!! Petons a tothom.

A FLOR DE PELL...

és on tenim els nervis... les ganes de marxar... la il·lusió de compartir aquest viatge... el desig de conèixer altres persones i una cultura diferent... la força per pujar amunt, amunt ( i tant amunt... més de 6000 metres d'altura)...

Ja s'acosta el gran moment. Diumenge, un avió s'enlairarà a les 6.25 direcció a Amsterdam. Allà, un altre avió ens portarà fins a Perú seran les 15.00. I nosaltres portarem a sobre 15 hores d'avió. Ens trobarem amb en Christian, l'amic que tants consells ens ha donat i amb qui compartirem un bocí d'aquesta aventura.

I ja, no us podem descobrir res més... no sabem què ens espera allà.... Per descobrir-ho: www.annaialba.blogspot.com
Aquí us ho explicarem tot, tot, tot!!!

Un xic de música....

Allí donde solíamos gritar LOVE OF LESBIAN



I no, no te res a veure amb el Perú, però l'altre dia vàrem descobrir que ens agradava LOL a les dues i mai l'hem escoltat plegades encara! Per això sempre hi ha temps eh Anna! ;)

Petons!

manca temps

Ostres, ostres, ostres,... entre pitus i flautes estem a sis dies per marxar i no hem actualitzat massa el bloc. Voldríem parlar de la situació política actual del país i que malgrat no visitarem la zona del nord intentarem parlar-ne amb la gent de Cuzco que fa anys que viuen situacions similars, també d'actualitat voldríem parlar dels darrers accidents que vulguis que no ens fan patir una mica... Però, no hi ha temps! l'Alba aquesta darrera setmana ha escampat la boira cap a Irlanda i l'Anna amb el tancament de l'escola ha tingut temps de respirar, ser conscient del rellamp de viatge que farà i reservar Machu Pichu! ;)

En breu estarem més calmades i us ho explicarem tot, tot i tot!

Fins aviat!