LA NIT
Sabem que estem a l'altra punta del món, que hi ha moltes coses a fer aquí però si us som sinceres,... Aquests dies a Cusco han estat tota una festa!
Vam arribar al melic de món, El Cuzco (el dia que parlem de la història dels Inques ja us explicarem perquè se li diu el melic) i aquella mateixa nit ens vàrem retrobar amb en Christian, la Lis, en Gonxi i l'Alf, i vàrem conèixer en John. Ens varen voler ensenyar com és la festa peruana i... prou que ens va agradar.
Pisco, Cusqueña, folk tradicional en directe, bandes que imiten a clàssics amb un tribut a Bob Marley i un altre a Nirvana, Reggaeton, House, Electro... i així durant quatre nits. Aquells qui esteu de festes de poble de ben segur que haureu vist sortir el sol... no volíem ser menys! I tota aquesta festa acompanyades sobretot per en Gonxi, en John i la Vivi, tres limeños que ens han guiat pels carrers d'aquesta magnífica ciutat.
Amb ells hem descobert el caràcter obert, el bon humor i la capacitat de dibuixar somriures arreu que tant predomina entre la gent d'aquest país. Una gent fantàstica que ens han fet riure molt i ens han aportat una "buena onda" inolvidable.
Hem estat a locals molt recomanables com el
7 angelitos on cada nit hi ha música en directe tipus bandes de tributs,
Kamikase on varem gaudir d'un concert de música tradicional andina però amb un toc de rock i elec. que va estar molt bé (i que la Lis ens va ensenyar a ballar de la manera tradicional, molt difícil!), i ja més de cara a pubs de música enllaunada hem freqüentat el
Mama África,
Mitology,... No cal donar massa detalls, aquells qui decidiu passar per aquesta ciutat ja trobareu el local del vostre agrat, aquí n'hi ha per donar i per vendre!
EL DIA
Bé ara passem al dia, Cusco esta a una zona anomenada El Valle Sagrado, unes terres plenes de runes de les edificacions de l'Imperi Inca. Encara no hem fet la ruta pel Valle Sagrado i tampoc hem anat al Machu Pichu, però si que hem sortit una mica d'aquesta ciutat que tant ens agrada. Des d'Olot estant en Christian de Lima ens va proposar fer una excursió a Paucartambo, un poble a les afores de Cusco i vam acceptar. Paucartambo esta a unes 3 hores de Cusco, i concretament l'objectiu era anar a un punt concret de la reserva del Manu, que ja és la selva peruana. El punt es diu Tres Cruzes i és famós per unes sortides de sol espectaculars. Convençudes que caminaríem una bona estona i que veuríem una cosa meravellosa vam endur-nos un bon "xasco", el cotxe ens va deixar just a la zona on havíem d'acampar i estava molt emboirat...
Podeu endevinar que no vàrem caminar gens i que no vàrem veure res de res de bon matí. Però la nit que vàrem passar en aquell punt entre la serra i la selva va ser prou especial ja que vam poder ajudar a un noi i una noia que portaven tot el dia perduts per terres selvàtiques.
Van arribar al nostre mini campament xops, congelats i espantats malgrat que molt serens, la noia que vivia a Argentina i el noia d'Arequipa estaven d'excursió amb bicicleta quan la boira els va enxampar i van perdre el camí, miraculosament desprès d'un dia sencer intentant sortir de la selva ens van trobar a nosaltres.
Després d'aquests dos dies d'intent de trek vam tornar a Cusco per gaudir una mica de la ciutat: hem visitat el Museu de l'Inca, el D'Arte Popular i el temple o fortalesa de
Sacsayhuamán.
En principi va ser construït com a santuari però quan van arribar els espanyols va ser utilitzat com a fortalesa on es van rebel·lar per protegir la ciutat de El Cuzco. És un lloc increïble, l'arquitectura és impresionant, pedres de més de dos metres encaixades a la perfecció una construcció que va durar centenars d'anys i que encara avui en dia és un lloc impresionant.
Del que es pot visitar sembla que només és un 20per cent del que realment era, des d'allà hi ha unes vistes magnífiques de tota la ciutat.
Com a curiositat hi ha unes pedres naturals que per l'erosió s'han convertit amb tubogants realment divertits!
Ahir mateix també va ser un dia molt divertit i amb moltes anècdotes. En Gonxi ens va proposar d'acompanyar.lo a fer bungie Jumping (un salt de superman) i a visitar les salines de Maras. Però sembla que de nou la sort no ens va acompanyar. En John tenia un carro (cotxe) que li havien deixat, anàvem amb la seva mare i la Vivi. La primera parada va ser perque els dos nois es tiressin al buit i la següent no va ser. El cotxe tenia problemes per seguir-nos portant... i ens vàrem quedar a dinar a Urubamba, un chicharrón boníssim! El Chicharrón
és com un ós d'espinada del xai molt i molt bó!
Demà marxem en direcció cap al misteriós Machu Pichu, amb una mica de ressaca (física) per la manca d'hores de son però amb moltes ganes, també ens espera una ruta per El Valle Sagrado i un nou retrobament amb l'Andrés, l'amic de la Patagònia que vàrem conèixer fa anys fent el Camino de Santiago i que només vam poder saludar durant cinc minuts fa uns dies.
Chevere!
¿Quereis que os contemos un chiste?
Era un chino que vendía su comida todo diciendo: " Mi alós te enCatalà!"
Aquesta fotografia ens la vàrem tirar just fa 40 dies, arribades a Lima ens esperava un fantàstic viatge. Avui tornem a estar a la mateixa ciutat havent viatjat per tot el sud d'un magnífic país que de ben segur tornarem a trepitjar en algun moment de les nostres vides. Persones, llocs, instants, moments de tot tipus que ens han ensenyat molt, marxem amb la maleta plena de bons records i d'un reguitzell de bones amistats que han fet d'aquest viatge una magnífica experiència.
