dimarts, 1 de setembre del 2009
diumenge, 23 d’agost del 2009
VIVA LA VIDA
Aquesta fotografia ens la vàrem tirar just fa 40 dies, arribades a Lima ens esperava un fantàstic viatge. Avui tornem a estar a la mateixa ciutat havent viatjat per tot el sud d'un magnífic país que de ben segur tornarem a trepitjar en algun moment de les nostres vides. Persones, llocs, instants, moments de tot tipus que ens han ensenyat molt, marxem amb la maleta plena de bons records i d'un reguitzell de bones amistats que han fet d'aquest viatge una magnífica experiència.Moltes gràcies per aquesta estada a un país del que hem conegut sierra, selva y desierto com diuen aquí!
No ha estado chevere, ha estado bravíssimo!
dissabte, 22 d’agost del 2009
COSTA SUD DE LIMA
Abans d'enlairar-nos amb l'avioneta per veure les línies de Nazca (a l'Alba la passejada no li va anar massa bé... digue'm que no va tirar ni una foto!)
Fent sandboard al desert de Ica
D'excursió amb barqueta per les Islas Ballestas, vam poder veure pingus i lleons marins entre d'altra molta fauna...
A la Reserva Nacional de Paracas on hi ha unes platjes estupendes, però quin fred que hi feia!
Com podeu veure som una mica escuetes pel que fa les explicacions, se'ns acaba el viatge i ara estem a Lima, queden dos dies de comiats i per acabar de fer tot allò que hem deixat per l'últim moment!
Dimarts tornem! ;)
diumenge, 16 d’agost del 2009
DUES CUQUES DE LLUM A LA SELVA (TAMBOPATA)
Durant 5 dies, hem gaudit de la Selva de la zona del riu Tambopata (A la regió de Madre de Díos a unes hores de Puerto Maldonado).
Molts moments especials... donat que era la primera vegada que trepitjavem una terra com aquesta. Un lloc, on hi abunda la vegetació, els sons, els colors, els animals,... la vida! On la simplicitat de les coses és la base de la bellesa.
En arribar a Puerto Maldonado, vam anar en barca durant 3 hores pel riu, fins arribar al Lodge on hi vam passar tres nits.
Des d'aquí, va començar la nostra aventura. El primer contacte amb la selva va ser una excursió nocturna. En Victor (el guia) i nosaltres durant més d'una hora caminant per la selva. Allò va ser màgia! Vam descobrir molts animals nocturns aranyes, erugues, granotes, formigues, taràntul·les, papallones, grills, cuques i cucus de llum...
La sensació de voler trobar més i més animalons, és increïble! Ens trobabem en una altra realitat completament nova per nosaltres.
El temps a la Selva sembla que es pari... encara que tot és ple de vida, i de moviment.
El següent dia, vam anar d'acampada en una zona encara més aïllada. En aquesta zona vam fer dues excursions, una de diurna i una de nocturna.
El moment més especial, va ser a la vora del riu, sota el cel més estrellat que mai haviem vist. Des d'allà, vam veure tota la Via Làctia i vam recordar els mites Inkes que ens han explicat. Ara ja sabem quina és la Cruz del Sur, i la constel·lació d'Escorpí i Júpiter. I sempre, amb la música de fons que ens ofereix la Selva.
El següent dia, vam travessar el riu per anar a la Ccollpa dels guacamayos. Vam tenir la sort de poder disfrutar d'un gran espectacle. Centenars de lloros, periquitos i desenes de guacamayos alimentant-se de la terra d'aquesta paret.
Seguint les petjades d'una tortuga vam arribar a un petit tresor... un niu d'ous de tortuga.
Malgrat les tèrbules aigües, ens vam acabar banyant en el riu Tambopata... I diuen que qui s'hi banya un cop està condemnat a tornar-hi.
Vam tornar al Lodge, i a la nit vam anar a buscar caimans. En vam veure bastants, però tots de lluny. També vam trobar ratpanats i una família de capivaras (el rossegador més gran del món).
Una altra activitat interessant que hem fet va ser navegar pel Llac Sandoval. Allà vam veure los lobos gigantes com caçaven les seves preses, tortugues, micos, un caiman negro, algunes aus...
Us recomanem aquesta experiència a qualsevol persona. Estar a la Selva Amazònica és increïble i encara que ho hem provat... és indescriptible. Allà s'hi tenen sensacions úniques!
Molts moments especials... donat que era la primera vegada que trepitjavem una terra com aquesta. Un lloc, on hi abunda la vegetació, els sons, els colors, els animals,... la vida! On la simplicitat de les coses és la base de la bellesa.
En arribar a Puerto Maldonado, vam anar en barca durant 3 hores pel riu, fins arribar al Lodge on hi vam passar tres nits.
Des d'aquí, va començar la nostra aventura. El primer contacte amb la selva va ser una excursió nocturna. En Victor (el guia) i nosaltres durant més d'una hora caminant per la selva. Allò va ser màgia! Vam descobrir molts animals nocturns aranyes, erugues, granotes, formigues, taràntul·les, papallones, grills, cuques i cucus de llum...La sensació de voler trobar més i més animalons, és increïble! Ens trobabem en una altra realitat completament nova per nosaltres.
El temps a la Selva sembla que es pari... encara que tot és ple de vida, i de moviment.
El següent dia, vam anar d'acampada en una zona encara més aïllada. En aquesta zona vam fer dues excursions, una de diurna i una de nocturna.
El moment més especial, va ser a la vora del riu, sota el cel més estrellat que mai haviem vist. Des d'allà, vam veure tota la Via Làctia i vam recordar els mites Inkes que ens han explicat. Ara ja sabem quina és la Cruz del Sur, i la constel·lació d'Escorpí i Júpiter. I sempre, amb la música de fons que ens ofereix la Selva.
El següent dia, vam travessar el riu per anar a la Ccollpa dels guacamayos. Vam tenir la sort de poder disfrutar d'un gran espectacle. Centenars de lloros, periquitos i desenes de guacamayos alimentant-se de la terra d'aquesta paret.
Seguint les petjades d'una tortuga vam arribar a un petit tresor... un niu d'ous de tortuga.
Malgrat les tèrbules aigües, ens vam acabar banyant en el riu Tambopata... I diuen que qui s'hi banya un cop està condemnat a tornar-hi.
Vam tornar al Lodge, i a la nit vam anar a buscar caimans. En vam veure bastants, però tots de lluny. També vam trobar ratpanats i una família de capivaras (el rossegador més gran del món).
Una altra activitat interessant que hem fet va ser navegar pel Llac Sandoval. Allà vam veure los lobos gigantes com caçaven les seves preses, tortugues, micos, un caiman negro, algunes aus...
Us recomanem aquesta experiència a qualsevol persona. Estar a la Selva Amazònica és increïble i encara que ho hem provat... és indescriptible. Allà s'hi tenen sensacions úniques!
dilluns, 10 d’agost del 2009
divendres, 7 d’agost del 2009
DAVANT ELS ULLS...MACHUPICHU
Al tren camí a Aguas Calientes, com podeu veure... no hi havia lloc per nosaltres!
Muntanya del Machu Pichu, perquè no tot el conjunt es diu així sinò que el provè d'aquesta munyanya del fons. El conjunt arquitectonic s'hauria de dir La Ciudadela. 
diumenge, 2 d’agost del 2009
MERAVELLÓS CUSCO
LA NIT
Sabem que estem a l'altra punta del món, que hi ha moltes coses a fer aquí però si us som sinceres,... Aquests dies a Cusco han estat tota una festa!
Vam arribar al melic de món, El Cuzco (el dia que parlem de la història dels Inques ja us explicarem perquè se li diu el melic) i aquella mateixa nit ens vàrem retrobar amb en Christian, la Lis, en Gonxi i l'Alf, i vàrem conèixer en John. Ens varen voler ensenyar com és la festa peruana i... prou que ens va agradar.
Pisco, Cusqueña, folk tradicional en directe, bandes que imiten a clàssics amb un tribut a Bob Marley i un altre a Nirvana, Reggaeton, House, Electro... i així durant quatre nits. Aquells qui esteu de festes de poble de ben segur que haureu vist sortir el sol... no volíem ser menys! I tota aquesta festa acompanyades sobretot per en Gonxi, en John i la Vivi, tres limeños que ens han guiat pels carrers d'aquesta magnífica ciutat.
Amb ells hem descobert el caràcter obert, el bon humor i la capacitat de dibuixar somriures arreu que tant predomina entre la gent d'aquest país. Una gent fantàstica que ens han fet riure molt i ens han aportat una "buena onda" inolvidable.
Hem estat a locals molt recomanables com el 7 angelitos on cada nit hi ha música en directe tipus bandes de tributs, Kamikase on varem gaudir d'un concert de música tradicional andina però amb un toc de rock i elec. que va estar molt bé (i que la Lis ens va ensenyar a ballar de la manera tradicional, molt difícil!), i ja més de cara a pubs de música enllaunada hem freqüentat el Mama África, Mitology,... No cal donar massa detalls, aquells qui decidiu passar per aquesta ciutat ja trobareu el local del vostre agrat, aquí n'hi ha per donar i per vendre!
EL DIA
Bé ara passem al dia, Cusco esta a una zona anomenada El Valle Sagrado, unes terres plenes de runes de les edificacions de l'Imperi Inca. Encara no hem fet la ruta pel Valle Sagrado i tampoc hem anat al Machu Pichu, però si que hem sortit una mica d'aquesta ciutat que tant ens agrada. Des d'Olot estant en Christian de Lima ens va proposar fer una excursió a Paucartambo, un poble a les afores de Cusco i vam acceptar. Paucartambo esta a unes 3 hores de Cusco, i concretament l'objectiu era anar a un punt concret de la reserva del Manu, que ja és la selva peruana. El punt es diu Tres Cruzes i és famós per unes sortides de sol espectaculars. Convençudes que caminaríem una bona estona i que veuríem una cosa meravellosa vam endur-nos un bon "xasco", el cotxe ens va deixar just a la zona on havíem d'acampar i estava molt emboirat...
Podeu endevinar que no vàrem caminar gens i que no vàrem veure res de res de bon matí. Però la nit que vàrem passar en aquell punt entre la serra i la selva va ser prou especial ja que vam poder ajudar a un noi i una noia que portaven tot el dia perduts per terres selvàtiques.
Van arribar al nostre mini campament xops, congelats i espantats malgrat que molt serens, la noia que vivia a Argentina i el noia d'Arequipa estaven d'excursió amb bicicleta quan la boira els va enxampar i van perdre el camí, miraculosament desprès d'un dia sencer intentant sortir de la selva ens van trobar a nosaltres.
Després d'aquests dos dies d'intent de trek vam tornar a Cusco per gaudir una mica de la ciutat: hem visitat el Museu de l'Inca, el D'Arte Popular i el temple o fortalesa de Sacsayhuamán.
En principi va ser construït com a santuari però quan van arribar els espanyols va ser utilitzat com a fortalesa on es van rebel·lar per protegir la ciutat de El Cuzco. És un lloc increïble, l'arquitectura és impresionant, pedres de més de dos metres encaixades a la perfecció una construcció que va durar centenars d'anys i que encara avui en dia és un lloc impresionant.
Del que es pot visitar sembla que només és un 20per cent del que realment era, des d'allà hi ha unes vistes magnífiques de tota la ciutat.
Com a curiositat hi ha unes pedres naturals que per l'erosió s'han convertit amb tubogants realment divertits!
Ahir mateix també va ser un dia molt divertit i amb moltes anècdotes. En Gonxi ens va proposar d'acompanyar.lo a fer bungie Jumping (un salt de superman) i a visitar les salines de Maras. Però sembla que de nou la sort no ens va acompanyar. En John tenia un carro (cotxe) que li havien deixat, anàvem amb la seva mare i la Vivi. La primera parada va ser perque els dos nois es tiressin al buit i la següent no va ser. El cotxe tenia problemes per seguir-nos portant... i ens vàrem quedar a dinar a Urubamba, un chicharrón boníssim! El Chicharrón
és com un ós d'espinada del xai molt i molt bó!
Demà marxem en direcció cap al misteriós Machu Pichu, amb una mica de ressaca (física) per la manca d'hores de son però amb moltes ganes, també ens espera una ruta per El Valle Sagrado i un nou retrobament amb l'Andrés, l'amic de la Patagònia que vàrem conèixer fa anys fent el Camino de Santiago i que només vam poder saludar durant cinc minuts fa uns dies.
Chevere!
¿Quereis que os contemos un chiste?
Era un chino que vendía su comida todo diciendo: " Mi alós te enCatalà!"
Sabem que estem a l'altra punta del món, que hi ha moltes coses a fer aquí però si us som sinceres,... Aquests dies a Cusco han estat tota una festa!
Vam arribar al melic de món, El Cuzco (el dia que parlem de la història dels Inques ja us explicarem perquè se li diu el melic) i aquella mateixa nit ens vàrem retrobar amb en Christian, la Lis, en Gonxi i l'Alf, i vàrem conèixer en John. Ens varen voler ensenyar com és la festa peruana i... prou que ens va agradar.
Pisco, Cusqueña, folk tradicional en directe, bandes que imiten a clàssics amb un tribut a Bob Marley i un altre a Nirvana, Reggaeton, House, Electro... i així durant quatre nits. Aquells qui esteu de festes de poble de ben segur que haureu vist sortir el sol... no volíem ser menys! I tota aquesta festa acompanyades sobretot per en Gonxi, en John i la Vivi, tres limeños que ens han guiat pels carrers d'aquesta magnífica ciutat.
Amb ells hem descobert el caràcter obert, el bon humor i la capacitat de dibuixar somriures arreu que tant predomina entre la gent d'aquest país. Una gent fantàstica que ens han fet riure molt i ens han aportat una "buena onda" inolvidable.
Hem estat a locals molt recomanables com el 7 angelitos on cada nit hi ha música en directe tipus bandes de tributs, Kamikase on varem gaudir d'un concert de música tradicional andina però amb un toc de rock i elec. que va estar molt bé (i que la Lis ens va ensenyar a ballar de la manera tradicional, molt difícil!), i ja més de cara a pubs de música enllaunada hem freqüentat el Mama África, Mitology,... No cal donar massa detalls, aquells qui decidiu passar per aquesta ciutat ja trobareu el local del vostre agrat, aquí n'hi ha per donar i per vendre!
EL DIA
Bé ara passem al dia, Cusco esta a una zona anomenada El Valle Sagrado, unes terres plenes de runes de les edificacions de l'Imperi Inca. Encara no hem fet la ruta pel Valle Sagrado i tampoc hem anat al Machu Pichu, però si que hem sortit una mica d'aquesta ciutat que tant ens agrada. Des d'Olot estant en Christian de Lima ens va proposar fer una excursió a Paucartambo, un poble a les afores de Cusco i vam acceptar. Paucartambo esta a unes 3 hores de Cusco, i concretament l'objectiu era anar a un punt concret de la reserva del Manu, que ja és la selva peruana. El punt es diu Tres Cruzes i és famós per unes sortides de sol espectaculars. Convençudes que caminaríem una bona estona i que veuríem una cosa meravellosa vam endur-nos un bon "xasco", el cotxe ens va deixar just a la zona on havíem d'acampar i estava molt emboirat...
Podeu endevinar que no vàrem caminar gens i que no vàrem veure res de res de bon matí. Però la nit que vàrem passar en aquell punt entre la serra i la selva va ser prou especial ja que vam poder ajudar a un noi i una noia que portaven tot el dia perduts per terres selvàtiques.
Van arribar al nostre mini campament xops, congelats i espantats malgrat que molt serens, la noia que vivia a Argentina i el noia d'Arequipa estaven d'excursió amb bicicleta quan la boira els va enxampar i van perdre el camí, miraculosament desprès d'un dia sencer intentant sortir de la selva ens van trobar a nosaltres.
Després d'aquests dos dies d'intent de trek vam tornar a Cusco per gaudir una mica de la ciutat: hem visitat el Museu de l'Inca, el D'Arte Popular i el temple o fortalesa de Sacsayhuamán.
En principi va ser construït com a santuari però quan van arribar els espanyols va ser utilitzat com a fortalesa on es van rebel·lar per protegir la ciutat de El Cuzco. És un lloc increïble, l'arquitectura és impresionant, pedres de més de dos metres encaixades a la perfecció una construcció que va durar centenars d'anys i que encara avui en dia és un lloc impresionant.
Del que es pot visitar sembla que només és un 20per cent del que realment era, des d'allà hi ha unes vistes magnífiques de tota la ciutat.
Com a curiositat hi ha unes pedres naturals que per l'erosió s'han convertit amb tubogants realment divertits!
Ahir mateix també va ser un dia molt divertit i amb moltes anècdotes. En Gonxi ens va proposar d'acompanyar.lo a fer bungie Jumping (un salt de superman) i a visitar les salines de Maras. Però sembla que de nou la sort no ens va acompanyar. En John tenia un carro (cotxe) que li havien deixat, anàvem amb la seva mare i la Vivi. La primera parada va ser perque els dos nois es tiressin al buit i la següent no va ser. El cotxe tenia problemes per seguir-nos portant... i ens vàrem quedar a dinar a Urubamba, un chicharrón boníssim! El Chicharrón
és com un ós d'espinada del xai molt i molt bó!
Demà marxem en direcció cap al misteriós Machu Pichu, amb una mica de ressaca (física) per la manca d'hores de son però amb moltes ganes, també ens espera una ruta per El Valle Sagrado i un nou retrobament amb l'Andrés, l'amic de la Patagònia que vàrem conèixer fa anys fent el Camino de Santiago i que només vam poder saludar durant cinc minuts fa uns dies.
Chevere!
¿Quereis que os contemos un chiste?
Era un chino que vendía su comida todo diciendo: " Mi alós te enCatalà!"
dimecres, 29 de juliol del 2009
De 25 en 25
Ens vàrem conèixer a IcatFm, ara els dos estem molt lluny de casa.
Avui hem sabut que en Marc Serena ens espia i ens fa molta il·lusió a més el seu projecte és fantàstic, per això us convidem a visitar el seu premiat web!
http://www.lavoltadels25.cat/
Fins aviat Marc!
Avui hem sabut que en Marc Serena ens espia i ens fa molta il·lusió a més el seu projecte és fantàstic, per això us convidem a visitar el seu premiat web!
http://www.lavoltadels25.cat/
Fins aviat Marc!
dilluns, 27 de juliol del 2009
NAVEGANT PEL TITIKAKA
Desprès de l'última aventura, vam arribar a Puno, una ciutat petita, que no destaca pels seus encants, però és el punt de partida per navegar pel llac Titikaka.
La primera excursió pel llac va ser a LOS UROS. El lloc més curiós on hem estat fins ara. Són unes illes artificials fetes de la totora (una planta que neix al llac). De les seves arrels fan la superfície de l'illa. I les cases, barques i el seu manteniment el fan amb la totora. La cuina, és una pedra plana on hi fan els seus àpats.
En una illa hi ha l'escola, en una altra el cementiri, i a cada illa hi viu un número determinat de famílies i hi ha un president. Malgrat que són habitants de Puno.
La primera impressió del Llac Titikaka no va ser massa bona, dons la part de Perú està molt contaminada i bruta. En busca d'una altra visió i motivades per la Txell vam arribar a Bolívia (Copacabana).
Des d'allà, vam anar a la Isla del Sol, una petita illa del llac Titikaka fantàstica. Vam arribar al Sud i de seguida vam fer camí cap al Nord com ens havien recomanat. I és que al Sud és una zona molt turística i on arriben tots els vaixells. Més de 3 hores de camí, i acompanyades d'una posta de sol impressionant. De nit vam arribar al petit poble del Nord, i vam dormir a l'Hostal Cultural.
Al matí, ben d'hora, vam quedar impressionades pel lloc on estavem. A la platja, vam veure com es despertava Ch'Allapampa. Els pescadors, un home tallant fusta, el bestiari i els amos, ... una vida ben diferent del que trobem a casa.
Un viatge exprès a Bolívia, i un retrobament amb la Txell; que aprofitem per dir que està molt bé! Està treballant en un projecte de Turismo Comunitario amb la gent de les illes del llac. Un molt bona feina!
Tornem a Puno (Perú), i efectivament la part boliviana del llac és molt més bonica.
El 25 de juliol estaven de celebració en una altra illa del llac, i ben engrescades ens hi vam anar. La veritat és que va ser una molt bona elecció. L'illa Taquile començava les seves festes!
Vam poder veure una festa fantàstica, amb tota la gent vestida amb la roba típica d'allà. A més, vam visitar el mercat d'artesania, aquesta illa és coneguda com l'illa del textil.
I el fet més important, és que ens va acollir una família de Taliqueños. Vam disfrutar de l'allotjament amb una parella d'italians que vam conèixer. Vam dormir amb la família d'en Luis, la seva dona i els seus dos fills. Vam compartir el sopar, i ens van explicar experiències de la seva vida.
Propera estació... Cusco (segons els inkes...el melic del món).
Per cert, sobre el temps... ara fa molta fred!!! anem amb tres capes de roba, aixi que disfruteu de la calor que fa allà!
Qui volia fotos... en feu prou?
Petons!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
