diumenge, 16 d’agost del 2009

DUES CUQUES DE LLUM A LA SELVA (TAMBOPATA)

Durant 5 dies, hem gaudit de la Selva de la zona del riu Tambopata (A la regió de Madre de Díos a unes hores de Puerto Maldonado).

Molts moments especials... donat que era la primera vegada que trepitjavem una terra com aquesta. Un lloc, on hi abunda la vegetació, els sons, els colors, els animals,... la vida! On la simplicitat de les coses és la base de la bellesa.

En arribar a Puerto Maldonado, vam anar en barca durant 3 hores pel riu, fins arribar al Lodge on hi vam passar tres nits.Des d'aquí, va començar la nostra aventura. El primer contacte amb la selva va ser una excursió nocturna. En Victor (el guia) i nosaltres durant més d'una hora caminant per la selva. Allò va ser màgia! Vam descobrir molts animals nocturns aranyes, erugues, granotes, formigues, taràntul·les, papallones, grills, cuques i cucus de llum...
La sensació de voler trobar més i més animalons, és increïble! Ens trobabem en una altra realitat completament nova per nosaltres.
El temps a la Selva sembla que es pari... encara que tot és ple de vida, i de moviment.



El següent dia, vam anar d'acampada en una zona encara més aïllada. En aquesta zona vam fer dues excursions, una de diurna i una de nocturna.
El moment més especial, va ser a la vora del riu, sota el cel més estrellat que mai haviem vist. Des d'allà, vam veure tota la Via Làctia i vam recordar els mites Inkes que
ens han explicat. Ara ja sabem quina és la Cruz del Sur, i la constel·lació d'Escorpí i Júpiter. I sempre, amb la música de fons que ens ofereix la Selva.

El següent dia, vam travessar el riu per anar a la Ccollpa dels guacamayos. Vam tenir la sort de poder disfrutar d'un gran espectacle. Centenars de lloros, periquitos i desenes de guacamayos alimentant-se de la terra d'aquesta paret.
Seguint les petjades d'una tortuga vam arribar a un petit tresor... un niu d'ous de tortuga.


Malgrat les tèrbules aigües, ens vam acabar banyant en el riu Tambopata... I diuen que qui s'hi banya un cop està condemnat a tornar-hi.

Vam tornar al Lodge, i a la nit vam anar a buscar caimans. En
vam veure bastants, però tots de lluny. També vam trobar ratpanats i una família de capivaras (el rossegador més gran del món).

Una altra activitat interessant que hem fet va ser navegar pel Llac Sandoval. Allà vam veure los lobos gigantes com caçaven les seves preses, tortugues, mic
os, un caiman negro, algunes aus...


Us recomanem aquesta experiència a qualsevol persona. Estar a la Selva Amazònica és increïble i encara que ho hem provat... és indescriptible. Allà s'hi tenen sensacions úniques!



3 comentaris:

  1. Ei!! Estem mig depres perque ja s'acaba la nostra aventura... i una mica també perquè sou molt pocs els que ens deixeu senyals de vida al bloc!!!

    Sabem que ens espieu, doncs! Ni que sigui per felicitar la super fotografa emergent en què s'ha convertit l'Anna! ;)

    Petons a tots i totes les lectores!

    ResponElimina
  2. felicitats anna!!!

    jo passo... però no sempre comento... :$

    alba, que et recuperis!!!

    ResponElimina
  3. És tot tant xulu, que et quedes sense saber ben bé que dir...jejeej

    Petunets i seguiu gaudint i fent fotos! que són mooolt xules!

    ResponElimina